El 57 alimentació selecció de productes de les primeres marques d'alimentació i neteja

A El 57 Alimentació hi trobareu tot allò per a omplir el cistell de cada dia: una gran selecció de referències de les primeres marques d’alimentació i neteja omplen els nostres prestatges, així com una gran quantitat de productes de la marca pròpia del nostre proveïdor CoAliment.

A banda de tot això ens distingeix una selecció d’articles de petits productors locals i una acurada tria de productes frescos al nostre taulell de xarcuteria i a la secció de fruites i verdures.

Fotografies del 57

una mica d'història

Tot va començar quan el Salvador Pascual, un noi que feia de mosso d’un vaquer, anava pels carrers de Barcelona amb una cabra que munyia per vendre la llet a qui li ho demanava, -això era prou normal a començaments de segle XX. El Salvador cridava: “el cabrer!” i la gent baixava amb un pot i allí mateix es munyia l’animal.



Com que la cosa li va anar bé, va decidir establir-se al número 57 del carrer de Provença, on encara hi som avui en dia. Aquí hi va muntar una lleteria, però la llet que s’hi vendria seria de vaca que a l’època s’estava posant de moda. Abans prendre llet era una cosa reservada als malalts. Sempre deia que la primera venda la va fer el dia de la Mercè de 1925.

A la lleteria de Provença 57 hi despatxava l’Enriqueta, la seva dona, mentre que ell s’encarregava de la quadra que tenien a Rosselló 38. Hi va arribar a tenir 40 vaques de raça suïssa.

De mica en mica l’establiment anava canviant, segons els canvis de costums de la gent. A la venda de la llet s’hi anaven afegint altres productes làctics com formatges i mantega, els primers iogurts i una boníssima nata muntada per endolcir els dies de festa. Més endavant s’hi afegirien croissants i ensaïmades i altres dolços que es podien consumir al mateix establiment, convertint-lo en una típica granja on hi podien prendre tant un suís com un cafè amb llet.

Passaven els anys i la llet a dojo va donar pas a l’ embotellada, les vaques van desaparèixer de la ciutat a finals de la dècada de 1960, per normatives de salubritat pública, i els prestatges plens d’ultramarins van substituir les taules de la granja, ara al 57 de Provença hi trobàvem un “colmado” .  El relleu generacional venia de la mà de la Paquita i l’Antonio fins a finals de la dècada de 1980. Els temps van canviant i els hàbits també. L’espai que ocupava l’antiga lleteria es insuficient per a encabir l’allau de productes que el públic exigeix. El 1995 s’enderroquen els envans de la vivenda interior i es transforma la botiga d’ultramarins en un autoservei farcit de productes. Ara, al mateix número 57 de Provença, on fa gairebé un segle hi havia una lleteria hi podeu trobar un petit supermercat de caire familiar, aliat d’una gran cadena de distribució del país com és CoAliment i preparat per a tantes transformacions com calgui.